XANTRE, [CHANTRE] s.

Cantor del cor d'una església.

V. xandre.

"Com foren dins la sglesia l ofici se comença molt singular, car aqui eren los chantres de la capella de Tirant e los de la capella del Rey Scariano... e era tanta la remor de la plasent musica que los moros ne staven molt admirats..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXLIV

"Item, a n Guillem, xantre prevere, per ço que mostras lo cant als preveres .lxxvij. sous..."
Llibre de Consells de Castelló de la Plana 3; 16 de març de 1381

"... e lo dit senyor rey feu fer los hoficis de la Semana Santa als seus xantres molt altament, que totes les gents de l emperador estaven admirades..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 89